Actualment, sóc professor lector Serra Húnter al Departament de Filosofia de la Universitat de Barcelona, posició a la que arribat després d’una llarga travessera com a professor associat en el mateix departament. Abans, vaig ser investigador post-doctoral al Department de Filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona i, encara abans, estudiant de doctorat al Departamento de Lógica y Filosofía de la Ciencia de la Universidad Complutense de Madrid. Si rebobinem més en el temps, amb anterioritat a l’inici dels meus estudis de doctorat, vaig llicenciar-me en Física i en Filosofia a la Universitat de Barcelona.
Aquestes dues llicenciatures donen la clau de les meves inquietuds acadèmiques. Vaig estudiar física, primer, perquè volia conèixer quins són i com funcionen engranatges de la matèria, l’espai i el temps. En aquesta etapa, la teoria quàntica em va fascinar. Però vaig constatar que, sovint, els físics s’interessen per l’aplicació pràctica de les seves teories, per equacions, fórmules i prediccions, i no tant per comprendre com és la realitat subjacent, si aquestes teories són vertaderes. Sospitant que dels perquès més profunds se n’encarreguen els filòsofs, vaig decidir estudiar també filosofia. Aleshores vaig comprovar que els filòsofs especulen massa sovint sobre la realitat ignorant allò que els diuen els científics. El que jo cercava era mantenir l’actitud d’indagació sobre les qüestions últimes pròpia del filòsof, però prenent com a punt de partida per a l’especulació allò que la ciència diu sobre la naturalesa. Aquesta voluntat em va dur a interessar-me per la filosofia de la física i, en particular, de la mecànica quàntica. Així, vaig dedicar la meva tesi doctoral a la interpretació de la teoria quàntica proposada pel físic (i filòsof) David Bohm. Aquesta interpretació ha estat l’objecte principal de la meva recerca acadèmica des d’aleshores.
En paral·lel amb el meu periple acadèmic, la curiositat m’ha dut a explorar altres vies d’indagació personal com la meditació i el ioga. Així, vaig formar-me també com a instructor de ioga, la qual cosa va permetre’m aprofundir en la pràctica d’aquesta disciplina i en la filosofia mil·lenària que hi ha al darrera. Amb els anys, he anat afegint reflexió i lectures i, finalment, la divulgació de la filosofia oriental ha acabat esdevenint una altra de les meves passions. En aquest sentit, he impartit diversos cursos, tallers i conferències sobre el tema al Centre Cívic Casa Elizalde, a la Universitat de l’Experiència de la Universitat de Barcelona i en el programa El Juliols de la mateixa universitat. He estat, també, professor d’història i filosofia del ioga en formacions per a Instructors de Ioga certificades pel Servei d’Ocupació de la Generalitat de Catalunya.
Ψ-losofia 